Rosa Arrazola. La artista

Els que ens passem la vida a les classes estem acostumats a les sorpreses: els adolescents són imprevisibles, a vegades per bé, d'altres, no tant!.
Aquesta vegada, però, la sorpresa m'ha arribat a través d'una companya, la Rosa Arrazola. Sabia que escribia, i que ho feia molt bé, però no en tenia ni idea sobre la seva vessant pictòrica.
En l'exposició que va inaugurar el divendres passat ens mostra una proposta d'allò més variada: uns colors intensos, molt exaltats; una matèria empastada, carnal; una natura, buscada o trobada, que s'incorpora al suport per recordar-nos que l'obra parteix de l'entorn viscut...i cadascuna de les obres acompanyada d'un poema, sovint intimista, plens de diminutius que  transmeten sensibilitat i emocions. No sabria dir què va abans: el poema o la pintura, potser són dues cares del mateix.
Enhorabona, Rosa, per la feina tan ben feta i gràcies per regalar-nos uns "respirs" en aquests temps tan carregats d'angoixes i pessisismes.