Un polsim del passat.
"Al final em torna a passar que no sé escriure sobre cap altre tema que no sigui algun que ens concerneixi a tots dos. He fet un pensament i m’he dit que escriuria alguna comunicació vivencial, com faig quan t’escric; personalment, em resulta més amè i atractiu. Sovint t’escric com a testimoni de l’experiència, tot i que de vegades també en sóc el subjecte. Algun dia hem parlat, més directament o indirecta, de la indigestió del temps. Intento..." ( continua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada